Poligonació topogràfica. Vídeo Pràctiques de Mètodes Topogràfics.

Quan parlem de poligonació topogràfica, parlem de poligonal topogràfica.

Una poligonal topogràfica és una successió encadenada de radiacions, on s’han d’obtenir com a resultat final les coordenades dels punts d’estació.

Es parteix d’un punt de coordenades conegudes i s’arriba a un altre també de coordenades conegudes, que pot ser el mateix. Des dels punts inicial i final es visarà, com a mínim, a una referència, també de coordenades conegudes.

En aquest vídeo us vaig a explicar breument en què consisteix la pràctica de poligonació de l’assignatura de mètodes topogràfics, centrant-nos principalment en les tasques de camp.

https://media.upv.es/player/?id=846d3380-4f3c-11e6-9eff-b5d24d1eee47

DEFINICIÓ DE POLIGONAL

La poligonació topogràfica consisteix en determinar les coordenades d’una sèrie de punts mitjançant el mesurament en camp: de la longitud dels trams i dels angles compresos.

Es fa servir instrumental topogràfic, que s’ha d’estacionar en els punts que conformen la poligonal.

El que es pretén és situar una sèrie de punts a partir almenys d’un punt de coordenades prèviament conegudes que dispose d’eixida en orientació.

Per poder realitzar una poligonal, s’ha de disposar de vèrtexs de coordenades conegudes per tenir coordenades de partida i arribada i sendes referències angulars.

La poligonació topogràfica es un mètode d’observacions encadenades, de manera que s’hi van acumulant errors que es posen de manifest en la darrera estació.

Com he comentat abans, el mètode consisteix a unir punts o estacions i formar un itinerari. Els punts A, B, C i D s’anomenen estacions o vèrtexs i els segments que els uneixen són els eixos o trams que conformaran els angles en cada vèrtex.

CÁLCUL DE LA POLIGONAL

Per calcular la poligonal, el primer que hem de fer és la correguda d’azimuts, començant pel càlcul dels angles entre eixos. Per a això és aconsellable adoptar el sentit dextrogir i calcular els angles com a lectura de front menys lectura d’esquena.

D’aquesta manera, l’azimut del primer punt al segon, en aquest cas de A a B, serà l’azimut de partida, del primer punt a la referència, més l’angle observat, sempre sumant.

L’azimut recíproc es calcularà sempre sumant o restant 200 graus. Amb el que l’azimut de B a A serà l’azimut d’A a B més o menys 200.

Per a les següents estacions es procedirà de la mateixa manera, sumant l’angle al azimut conegut i calculant el recíproc.

En l’última estació, la diferència entre l’azimut calculat i el conegut serà l’error de tancament angular. I la correcció a aplicar serà l’error canviat de signe.

Les coordenades es calcularan a partir dels azimuts calculats i les distàncies mesurades promediades mitjançant aquestes fórmules que són conegudes.

Cada coordenada es calcula sumant-le a la coordenada coneguda el producte de la distància pel sinus o el cosinus de l’azimut calculat.

Pel que fa al tancament planimètric o en coordenades, es calcularà com la diferència entre les coordenades calculades com s’acaba d’indicar i les coordenades fixes del darrer punt.

Podeu trobar la presentación sencera en el següen enllaç:

Poligonació topogràfica. Pràctiques de mètodes topogràfics.

Espere que haja quedat clar, però si no és així i teniu qualsevol dubte, podeu enviar-me un correu. Moltes gràcies.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *