Poligonació topogràfica. Pràctiques de Mètodes Topogràfics.

Treballant en el món de la Geomàtica, no podem oblidar-nos de la captura de la dada, i utilitzant Topografia clàssica, una de les metodologies més comunes és la poligonació topogràfica. La poligonació topogràfica consisteix en un conjunt de punts units per trams o eixos. Es tracta de determinar les coordenades d’una sèrie de punts mitjançant el mesurament en camp:

  • De la longitud dels trams
  • Dels angles comprès
Portada de la presentació: Poligonació Pràctiques
Portada de la presentació:
Poligonació Pràctiques

S’empra instrumental topogràfic, generalment estacions totals, que ha de ser estacionat en aquells punts que conformen la poligonal, exceptuant els punts de referència.

Amb una poligonació topogràfica es pretén situar una sèrie de punts a partir de, almenys, un punt de coordenades prèviament conegudes que dispose d’exida en orientació.

S’ha de disposar de vèrtexs de coordenades conegudes per:

  • Tenir coordenades de partida i arribada.
  • Obtenir les referències angulars necessàries.

És un mètode d’observacions encadenades, que té com a conseqüències que:

  • S’aniran acumulant errors
  • Es posaran de manifest en l’última estació

Amb les dades obtingudes en camp es procedirà a la compensació rigorosa de la poligonal topogràfica, on trobarem els següents graus de llibertat:

  • Observables – Incògnites
    • Observables = Nombre d’equacions
      • De distància tantes com costats.
      • D’angle una per vèrtex.
    • Incògnites
      • X, Y de cada punt.

Els graus de llibertat sempre seran tres.

Quan les exigències de precisió ens limiten molt les característiques de l’observació, es fa necessari empelar equips de poligonació topogràfica, que consisteixen en la utilització de tres trípodes fixos (estació, visual d’esquena i visual de front), en els quals es manté la basada fixa i es van intercanviant els prismes, o l’instrument si cal. D’altra banda, l’ocupació de la distanciometria electrònica fa que es pugua ampliar la longitud dels eixos de les poligonals.
La precisió d’un distanciòmetre en la mesura de les distàncies genera uns errors que normalment el fabricant expressa com per a una distància observada, però quan nosaltres vam mesurar cometem uns errors en estacionar i altres a col·locar el prisma en el punt visat (errors d’estacionament i senyal ).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *