Anivellació topogràfica. Vídeo Pràctiques de Mètodes Topogràfics.

Què és anivellació topogràfica?. Quan parlem d’anivellació topogràfica, ens referim al càlcul de les cotes d’alguns punts, mitjançant el mesurament dels desnivells existents entre ells.

Vídeo anivellació topogràfica

En aquest vídeo us vaig a explicar breument en què consisteix la pràctica d’anivellació geomètrica de l’assignatura de mètodes topogràfics, centrant-nos principalment en les tasques de camp.

Anivellació topográfica

En general, podem dir que hi ha quatre tipus d’anivellació, que classificats segons la precisió que ofereixen són:

L’ anivellació geomètrica, que serà la que s’utilitzarà en aquesta pràctica. Es realitza amb l’instrument anomenat nivell o equialtímetre i es poden assolir precisions mil·limètriques.

L’ anivellació trigonomètrica es la que gastarem en la següent pràctica. Per a això s’utilitza l’instrumental conegut com estació total i ofereix precisions centimètriques, excepcionalment mil·limètriques.

L’ anivellació GNSS, molt utilitzada actualment per la seua facilitat i rapidesa. S’utilitza un receptor GNSS i la precisió és la pitjor dels mètodes utilitzats en Topografia, és centimètrica.

Finalment esmentar l’anivellació baromètrica, amb un altímetre o baròmetre, que no s’utilitza per a fins topogràfics per la seua escassa precisió, a causa de la forta dependència de les condicions atmosfèriques.

Anivellació geomètrica

La anivellació geomètrica es realitza amb un aparell anomenat nivell. Depenent de la posició que ocupe el nivell respecte als punts a què es vol donar cota, es poden fer tres tipus d’anivellació geomètrica.

Mètode del punt extrem. No s’utilitza molt perquè és el menys precís de tots. Consisteix a estacionar en un punt de cota coneguda i calcular el desnivell entre el punt d’estació i el visat. L’alçada del nivell es mesura amb cinta mètrica i no permet eliminar els errors sistemàtics. En aquesta pràctica s’utilitzarà només per calcular les cotes de llinda i passamans que comentarem més endavant.

Mètode del punt mitjà, que utilitzarem principalment en aquesta pràctica, és el més exacte de tots, ja que permet eliminar errors d’esfericitat, refracció i sistemàtics. Consisteix a col·locar el nivell a la mateixa distància dels dos punts dels que es vol calcular el desnivell. Com podeu veure a la imatge, qualsevol error sistemàtic s’elimina en restar les lectures de front i esquena.

Mètode del punt extern, que veiem a la figura, no ho farem servir en aquesta pràctica, és un mètode molt poc precís que no s’utilitza habitualment.

L’objectiu de la pràctica és dotar de cota a una sèrie de punts prèviament col·locats en el terreny mitjançant anivellació geomètrica. Els punts a utilitzar són els que podeu veure en aquesta imatge i posteriorment veurem més detingudament.

Podeu veure la presentació en el següent enllaç:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *