Triangulació Topogràfica
Una triangulació topogràfica es una xarxa de punts les coordenades dels quals considerarem fixes i en la qual podrem recolzar les poligonals o el nostre vol.
Es tracta d’un esquelet bàsic compost per triangles on es basaran la resta de mètodes topogràfics, de manera que s’han de prendre totes les precaucions que siguen raonables per garantir-ne la precisió.
En aquest vídeo us explicaré la pràctica d’alçament topogràfic i la xarxa de triangulació de la asignatura de segon curs del Grau d’Enginyeria Geomàtica i Topografia de la ETSIGCT de la UPV.
Actualment les xarxes geodèsiques s’observen mitjançant les tècniques GNSS. A Espanya, a més de les xarxes autonòmiques, tenim la xarxa de l’Institut Geogràfic Nacional, anomenada ERGNSS.
Aquesta xarxa va començar a implantar-se el 1998 i, en l’actualitat, disposa de les estacions que es poden veure en la imatge.
Aquestes estacions s’anomenen de classe A, de màxima precisió, i les seues coordenades tenen una desviació típica inferior a 1 cm.
Els mètodes planimètrics més utilitzats per al càlcul de coordenades aproximades dels vèrtexs per la topografia clàssica són les anomenades interseccions.
Mitjançant interseccions podrem determinar la posició de punts desconeguts, amb les coordenades X i Y.
Per això, es fan mesuraments angulars i de distància.
Interseccions
Els mètodes planimètrics més utilitzats per al càlcul de coordenades aproximades dels vèrtexs per la topografia clàssica són les anomenades interseccions.
Mitjançant interseccions podrem determinar la posició de punts desconeguts, amb les coordenades X i Y. Per això, es fan mesuraments angulars i de distància. Es tracta del mètode topogràfic planimètric més precís. Les interseccions podran ser directes o inverses.
Intersecció directa
És el procediment més precís de càlcul de coordenades aproximades.
Partirem del fet que coneixem les coordenades de dos punts que anomenarem D i I, i volem conèixer les coordenades del punt V. Estacionarem l’instrumental als punts D i I i prendrem les dades necessàries per calcular els angles D i I i la distància ID.
Intersecció inversa
Pel que fa a la intersecció inversa, s’utilitza el mètode de Pothenot.
Serveix per a calcular les coordenades d’un punt estacionant en aquest punt i visant-ne d’altres de coordenades conegudes.
Encara que actualment no s’utilitza per a donar coordenades a punts d’estació de manera manual, és la metodologia que utilitzen les estacions amb mesurament sense prisma per a calcular les coordenades del punt d’estació, així com el làser escàner.
S’hi empra també per al replantejament de vies.
