L’ús de GNSS en les pràctiques de Mètodes Topogràfics es realitza perquè actualment els GNSS faciliten en moltes ocasions tant la tasca de la georeferenciació com la resta de les tasques tradicionalment realitzades per mètodes topogràfics clàssics.
S’explica a continuació la pràctica GNSS de l’assignatura de Mètodes Topogràfics que imparteix Natàlia Garrido-Villén a la ETSIGCT de la UPV. La imatge enllaça a un vídeo explicatiu i la presentació es troba a la fi de la pàgina.
GNSS són les sigles de Global Navigation Satellite System, és a dir Sistema Global de Navegació per satèl·lit, i es refereix a tots els sistemes de navegació per satèl·lit existents en l’actualitat, tant el GPS Nord-americà com el GLONASS rus, el GALILEO europeu o el Beidou xinès.
El primer sistema posat en funcionament va ser el GPS i és per això que generalment es parla de GPS fins i tot quan es vol parlar de GNSS en general.
El principi bàsic de l’posicionament amb GNSS es basa en el fet que un receptor passiu, que no emet cap senyal, rep senyals de diversos satèl·lits. Conegudes les posicions dels satèl·lits, que vénen en el missatge que envien els mateixos, n’hi haurà prou amb mesurar les distàncies entre satèl·lits i receptor per poder realitzar una triangulació i calcular les coordenades de l’receptor.
Això que sembla tan senzill, es complica a causa de que existeixen errors en el sistema, deguts sobretot al fet que el senyal pateix errors en la seva propagació i altres propis de l’funcionament de sistema i per eliminar o reduir els errors esmentats, s’utilitza la tècnica coneguda com GNSS diferencial, que consisteix en la utilització de dos equips GNSS en dues posicions diferents.
El primer equip, denominat base, es col·locarà en un punt de coordenades conegudes, o bé es pot utilitzar una xarxa d’estacions. L’objectiu d’aquest equip, que coneix les seves coordenades és calcular les correccions a aplicar a les coordenades calculades amb les dades procedents de l’satèl·lit per obtenir les coordenades «reals». Aquestes correccions es transmeten a rover.
El segon equip, a què anomenem rover o mòbil, corregirà les coordenades que calcula a partir del senyal rebut dels satèl·lits, amb la informació que li transmet el rover (o que rep de la xarxa activa d’estacions permanents). El receptor mòbil corregeix observables, considerant que els errors seran pràcticament els mateixos que els calculats a la base, per la proximitat entre els dos punts (menor de 10 km).
La presentació s’adjunta a continuació:
